divendres, 12 d’abril del 2013

Els eixos bàsics de la intervenció educativa.

L’entrada d’avui serà un tant especial per a mi ja que em recorda molt a una assignatura que vaig tenir al quatrimestre anterior, amb la qual vaig gaudir i aprendre molt. L’assignatura és Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància 1 i des d’aquí, vull donar les gràcies a la meva professora: na Catalina Ribas.
 
Per reflexionar sobre els eixos bàsics de la intervenció educativa (espai, temps i relacions) m’ajudarà el següent vídeo que vaig descobrir ja fa dos anys i que cada vegada que el miro, m’agrada més.


 
Entre les frases cèlebres de L. Malaguzzi, n’hi ha una que concorda perfectament amb el que estic apunt de reflexionar:
 
“L’ambient és un educador més que, entre d’altres coses, no paga Seguretat Social”.
 
Cada vegada sóc més conscient que l’espai és un llenguatge silenciós que transmet informació, missatges, que genera emocions, sentiments... L’espai de l’exemple del vídeo em transmet moltíssima d’informació. Entre aquesta informació, destacar-hi la concepció/imatge de la Infància, el model educatiu i la concepció i organització dels espais, dels temps i de les relacions.
 
L’organització de l’espai no és un fet neutre; l’organització de l’espai determina conductes, afavoreix determinats aprenentatges, determinades relacions... de la manera com està organitzat i montat un espai, pot fer que les persones que l’habitin puguin relacionar-se d’una manera o d’una altra amb els demés, puguin realitzar certs aprenentatges, puguin adquirir l’autonomia necessària en aquestes edats... Clarament amb l’exemple, es pot veure perfectament que tots els espais (l’entrada, la plaça, les aules, els banys, la cuina, els espais exteriors...) estan molt pensats, molt organitzats i amb uns objectius/finalitats ben prefixats.
 
Un altre eix fonamental de la intervenció educativa és el temps. De la mateixa manera que amb la visualització d’un espai es pot preveure la concepció de l’educació, la imatge d’infant que es té, crec i penso que també amb l’observació d’un horari escolar es pot preveure exactament el mateix.
 
Amb l’observació d’un horari es pot saber si es respecten les necessitats dels infants, si es realitzen activitats que forcen els processos de maduració dels infants (que s’anticipen), si hi ha una regularitat d’activitats (rituals, rutines) que ajuden a crear l’estructura mental, si hi ha activitats educatives (versus assistencials), si hi ha una alternança d’activitats (de ritmes, de tipus d’activitats, de tipus d’agrupaments...), si hi ha una continuïtat d’activitats (si es dóna l’oportunitat de realitzar projectes llargs, de reprendre activitats)....
 
Crec que amb el vídeo es veu clarament la idea de respectar el temps dels infants, dels educadors i de les famílies. En ell, es veuen moltes propostes educatives que poden realitzar els infants (les que més me criden l’atenció és la proposta del bany i la del pati. Es veu clarament que aquests dos espais són iguals d’educatius que la resta, hi ha una horitzontalitat d’espais); es veu una sala de documentació pels mestres (per analitzar, reflexionar, comentar i documentar tots els processos educatius que es duen a terme), i finalment, es veu la importància que se li dóna al treball compartit entre família i escola (a l’entrada, hi ha moltíssima documentació per a ells, hi ha un sofà per a ells, es tenen en compte les famílies... es veu clarament que hi ha canals i vies de comunicació i de relació entre família i escola).
 
Finalment, les relacions (el darrer eix). M’agradaria parlar de les relacions dels protagonistes de tota acció educativa: infants, famílies i mestres. Tots ells han de formar par de la vida de l’escola. La relació i interacció entre aquests protagonistes és fonamental i vital per crear un clima, un ambient càlid de confiança i de seguretat. La qualitat de l’ambient i la qualitat i la identitat de l’escola depèn de les relacions que es desprenguin dels tres protagonistes.
 
 
Per acabar, traduir allò més important que “diu” el vídeo.
 
Bambini Creativi (el centre educatiu en qüestió ubicat al comtat de Jackson, a l’estat estadounidenc de Misuri) més que preescolar, perquè els infants són més que nens.
 
Bambini Creativi és un centre pels infants per:
-       Jugar
-       Creure
-       Imaginar
-       Créixer
-       Construir
-       Crear
-       Somiar
-       Pensar
-       Explorar
 
 
Com m’agradaria que tots els centres educatius fossin com aquest i poder treballar-hi en un. Crec que tots els centres s’haurien de plantejar realment què són pels infants.

Justificació de les competències treballades:

1.1. Considero que sóc autònom i amb iniciativa per a resoldre les activitats que es plantegen a l’assignatura. A part de fer-les a temps i d’accedir a diferents recursos per fer-les, m’agrada fer-les bé. Necessito temps per fer-les, per resoldre-les, per llegir-les unes quantes vegades i per donar-les per acabades. Crec que aquest és un punt positiu que tenc per construir el meu aprenentatge i per entendre realment allò que aprenc.

3.2. Crec que amb aquesta entrada he treballat totalment aquesta competència. He reflexionat sobre els eixos bàsics de la intervenció educativa i he aportat la meva opinió personal. Ja que no faig les pràctiques actualment, he cercat un centre educatiu per poder analitzar aquests eixos i per poder treure unes conclusions, unes reflexions.

divendres, 5 d’abril del 2013

Documental: el canvi de bolquers segons Emmi Pikler

El projecte documental que tenim en mans crec que és un projecte molt ambiciós, molt significatiu per a nosaltres (estudiants de grau d’educació infantil i futurs educadors) i molt formatiu tant per a educadors com per a famílies.
 
La nostra idea és investigar, formar-nos i especialitzar-nos sobre els principis educatius, el pensament i la pràctica pedagògica d’Emmi Pikler (en relació al moment del canvi de bolquer) i gravar un documental sobre aquest tema (estem en contacte amb el centre educatiu "Es Molins" de Sencelles per gravar-lo, ja que sabem que s'han format sobre el tema i duen a terme una pràctica coherent amb aquest model teòric).
 
El moment del canvi de bolquers és un temps molt important, “delicat”, de molt de respecte, íntim i en conjunt (entre nadó i adult); és un moment excel·lent per crear un vincle càlid, afectiu, segur i de confiança entre nadó i adult, i que afavorirà l’aprenentatge, l'autonomia i l’autoestima del nen/a.
 
Els gestos, la mirada, els moviments, les paraules, el diàleg que s'estableix entre l’adult i l’infant, les actituds de l’adult... serà el nostre focus  d’investigació i és el que pretenem documentar.

Els "protagonistes" del documental seran un infant d'entre 0 i 1 any, un infant d'entre 2 i 3 anys, les seva respectives educadores i la coordinadora del centre. Som conscients que amb l'infant més petit ens podrem centrar molt més en l'actitud de l'adult davant d'ell i que amb l'infant més gran ens podrem centrar en el diàleg verbal que s'estableix i en la possibilitat que se li doni de ser autònom. Finalment, hem acordat fer una entrevista a la coordinadora del centre perquè sigui ella qui ens expliqui quina línia pedagògica es segueix al centre, quina filosofia té, com s'organitzen i quina metodologia de treball segueixen, tot per contextualitzar el treball i el centre educatiu.

La finalitat d’aquest projecte és heurística perquè volem descriure, conèixer, analitzar i reflexionar la relació íntima que s’estableix en aquest moment, el diàleg de la mirada entre nadó i adult. L'objectiu fonamental del documental és mostrar a l'espectador com es pot convertir un moment ordinari en extraordinari.  

Sabem que el canvi de bolquers pot ser de moltes maneres i també sabem que la relació afectiva que s’ha d’establir entre nadó i adult és vital per un correcte desenvolupament harmònic de l’infant. Per això, defensem completament els principis d’Emmi Pikler i volem observar i analitzar una pràctica real sobre el tema, una pràctica en directe on es respectin i es duguin a terme aquests.

Els principis més destacats que guien el pensament i la pràctica educativa de Pikler (pediatra hongaresa) és creure en les capacitats dels infants de créixer i d’adquirir autònomament les postures i els moviments essencials per a la vida; respectar la iniciativa de l’infant, el seu propi interès com a font d’aprenentatge i de motivació; consolidar la seva seguretat afectiva sobre la base d’una relació personal càlida i tendra que ajudarà a l’infant a desenvolupar-se harmònicament i de forma adequada.
 
 
El següent vídeo és un exemple (trobat a la xarxa) del que pretenem documentar. En el nostre cas, les verbalitzacions en català de l’educador/a ens ajudaran a entendre encara millor aquesta relació, aquest diàleg recíproc entre infant i adult.



Justificació de les competències treballades:
 
1.2. A part d’haver cercat informació sobre el tema (marc teòric), crec que esteim analitzant i reflexionant sobre aquesta pràctica, sobre aquesta bona actuació professional. Esteim d’acord i defensem el plantejament, els principis d’Emmi Pikler ja que creim que respecta totalment a la Infància, els seus drets i les seves necessitats, i creu en les capacitat/potencialitats del infants. Actuacions com aquestes, són les que vertaderament afirmen un model constructivista de l’educació, un model interaccionista.
 
2.3. Com a projecte que estem emprenent, sabem realment què volem fer, per què ho volem fer, com ho volem fer i quin aprenentatge pretenem realitzar. Volem realitzar un aprenentatge significatiu, on poguem relacionar la teoria amb la pràctica (identificant el principis educatius que sustenten la pràctica i relacionant-la amb el marc teòric), on la poguem analitzar i on la poguem interpretar. Els objectius que ens plantegem per aquesta observació és heurística, descriptiva; pretenem comprendre, entendre. Amb l’observació directe, i amb la fonamentació teòrica, pretenem formar-nos en aquesta “activitat”/moment” tan concret i tan especial.
 
4.1. Molt relacionat amb les competències anteriors, i a part d’haver identificat una bona pràctica, com a projecte que iniciem, com a viatge que comencem, a les nostres mans tenim una bona fonamentació teòrica, uns bons mars teòrics que justifiquen aquesta pràctica, que ens ajuden a guiar el nostre projecte, que ens ajuden a formar-nos, a relacionar la pràctica amb la teoria i que ens ajudaran a trobar sentit a allò que observarem i que documentarem.