El blog: una bona eina d'aprenentatge.

Per acabar aquest cicle, aquest procés d'aprenentatge, aquesta assignatura de reflexió i innovació educativa, m'agradaria fer una darrera entrada a aquest blog en relació a la meva valoració sobre la utilització d'un blog en el procés d'aprenentatge.

Al mòdul 1 d'aquesta assignatura, analitzàvem que el terme "reflexió" feia referència a una mirada professional que permet al docent analitzar la seva pràctica per tal d'identificar i millorar les decisions pedagògiques i didàctiques. Durant tota l'assignatura, i suposo que durant tota la meva carrera professional, aquests seran els objectius principals que tindré en ment: identificar, analitzar i millorar.

Amb la creació d'aquest blog, he pogut reflexionar sobre la meva actitud (a la presentació, al punt de partida envers les meves competències professionals); allò que faig, sent o pens (a totes les entrades d'aquest blog, he tengut l'oportunitat d'expressar lliurement allò que he fet, he sentit o he pensat); he pogut analitzar i ser conscient de les creences i les concepcions (tant meves com de terceres persones, per exemple a l'entrada de "la meva motxilla") i finalment, he pogut trobar un sentit a la pràctica al relacionar-la amb la teoria, al relacionar-la amb el coneixement teòric.

Suposo que el dia que estigui fent feina a una escola o a les pròximes pràctiques, gràcies a les experiències que tindré, podré analitzar i reflexionar tot el que passi dins de l'escola. He arribat a la conclusió que si es té ganes d'analitzar i reflexionar, el coneixement/aprenentatge que surt d'aquest procés pot ser molt superior al simple coneixement teòric. Relacionar la teoria amb la pràctica, vivenciar experiències/situacions pràctiques i tenir una actitud reflexiva és el que suposo que fa que una persona sigui dinàmica, estigui motivada amb la feina que faci i s'esforci per aprendre i millorar, per entendre/comprendre a la Infància i per intentar construir una educació de qualitat (de la que tantes vegades he reflexionat).

El darrer dia de classe, vam fer una avaluació emprant una "tècnica" per valorar el desenvolupament de l'assignatura. Havíem de dir què criticàvem, què aplaudíem i què suggeríem. Per no fer-ho de la mateixa manera, jo valoraré aquest blog de la següent manera (filosofia 3/18):

Autoavaluació:
He gaudit molt i crec que he après molt amb aquesta assignatura i amb la creació i construcció d'aquest blog. La reflexió setmanal m'ha servit per ser conscient de la importància d'aquest capacitat i m'ha incrementat les ganes de formar-me més i de fer feina dins una escola.

Desenvolupament del blog:
Quan al primer dia de classe ens van dir que havíem de fer un blog i que havíem d'anar entrant cada setmana, me vaig assustar. Trobava que era molta feina i trobava que no seria capaç de fer-ho. Setmana rere setmana, li he agafat el gustet i crec que amb motivació, ganes i esforç, l'he pogut tirar endavant, i he pogut aprendre molt d'ell i de les meves reflexions.

Què he après, què m'ha agradat?
Amb aquest blog, he après a ser una mica més reflexiu i analític; a ser conscient de moltes coses i a valorar la reflexió; he après molt dels meus companys de classe, dels seus blogs. M'ha agradat poder expressar i opinar lliurement tot allò que jo sento, faig o penso. He après a posar paraules als meus pensaments, a saber-ho expressar i a ser més conscients d'ells.

Finalment, donar les gràcies a tots els possibles lectors, que post rere post han llegit i seguit els meus comentaris, les meves reflexions. En especial, a la meva mare que ha estat la seguidora més fidel i més crítica que he tingut.

Com ja vaig comentar, el viatge (22023) Reflexió i innovació educativa ha arribat al seu fi. No obstant això, la reflexió i la innovació just acaba de començar.

Moltes gràciiies i SORT!

Valoració final de les competències

De la mateixa manera que a l'inici de l'assignatura vaig fer una entrada valorant les meves competències, el meu punt de partida envers les competències professionals, ara que ja s'ha acabat l'assignatura crec que és necessari fer la vista enrere, mirar tot aquest procés i analitzar i reflexionar el punt que em trobo ara mateix ("el meu punt d'arribada").

Com ja he comentat diverses vegades, sóc una persona bastant autònoma en la feina/aprenentatge, tenc una motivació intrínseca per aprendre, ja que m'agrada allò que aprenc i allò que faig. Com s'ha vist en les entrades d'aquest blog, m'agrada investigar i aprendre d'altres persones (aprenentatge entre iguals entre adults), m'agrada construir el meu coneixement, m'agrada enllaçar la teoria amb la pràctica per entendre allò que estic aprenent i fer que els aprenentatges siguin significatius.

Amb el temps i amb les experiències, he arribat a la conclusió que sóc una persona bastant autocrítica, conec les meves possibilitats i capacitats, les meves mancances i les meves limitacions. Per això, i amb la motivació intrínseca, intent dia a dia treballar i millorar les meves mancances, explotar les meves capacitats i construir d'una forma professional i positiva el meu coneixement. En relació a les meves mancances, continuo pensant que dues són les mancances més significatives que tenc (les descrites a l'entrada: "mancances que tenc"). Espero que amb el segon pràcticum, intenti treballar-les i que aquestes mancances es converteixin en potencialitats.

Sóc conscient que hi ha competències que no he treballat o que he treballat poc. Suposo que el motiu principal d'aquest fet és tenir convalidades les pràctiques. He pogut analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'EI, però al no tenir-ne cap actualment, en no tenir un context en concret, m'ha estat difícil fer-ho; a part que m'ha estat impossible treballar la competència 5 (reflexionar sobre el procés de millora). Suposo que si al segon pràcticum he de fer projectes de millora, sí que podré treballar aquesta darrera competència.

Per acabar, considero que la meva capacitat de reflexió ha millorat considerablement amb l'ajuda d'aquesta assignatura. La reflexió m'ha ajudat a ser conscient d'on sóc, on vull arribar, què he de fer per arribar-hi, per què ho he de fer, com ho he de fer... I ara, sóc conscient de la importància que té la reflexió dins els centres d'educació infantil. Considero que com a mestres hem de tenir molt present aquesta capacitat per trobar un sentit a la nostra professió i valorar-la.

Competències treballades:

2.1. Com vaig comentar a la meva autoavaluació inicial, considero que la reflexió pot ser el motor per motivar-se i aprendre; de la reflexió sobre allò que et manca i d'allò que posseeixes, fer feina, esforçar-se per aprendre i millorar. Aquest és el propòsit que em marco dia rere dia: esforçar-me i formar-me al màxim, per un dia arribar a ser un bon mestre. 

Autovaloració del documental

Com tot procés educatiu, la darrera passa que cal fer d'un projecte és l'avaluació d'aquest.

 

Per poder dur a terme el projecte documental del "Canvi de bolquers", vam haver de fer una recerca teòrica sobre els principis de la pediatra hongaresa Emmi Pikler, per conèixer i comprendre la importància i el valor d'aquest moment. Gràcies a la fonamentació teòrica, el nostre focus d'observació és va concretar molt, ja que ens va ajudar a saber realment què volíem observar.

 

L'execució del projecte va ser molt senzilla ja que teníem una planificació molt clara d'allò que havíem de fer, i també per les facilitats que ens van posar des del propi centre Es Molins, de Sencelles. Com anècdota, dir que de l'entrevista que vam fer amb la coordinadora vam haver de llevar-hi diferents trossos, ja que vam estar parlant d'un tema que en aquest documental no ens interessava. L'entrevista es va desviar cap als ambients de l'escoleta. En aquest cas, jo que era el presentador, me va parèixer tan interessant i la conversa amb la coordinadora era tan agradable, que em vaig desviar del tema, de l'entrevista preparada. Quan vàrem començar amb el buidatge del vídeo, ens vam adonar que hi havia minuts gravats que no s'ajustaven a allò que nosaltres teníem programat, que no s'ajustaven al nostre tema. Per això, vam haver de llevar diferents seqüències que tractaven sobre els ambients de l'escoleta.

 

Crec que el contingut i l'estructura del documental té prou coherència. La introducció del documental serveix per contextualitzar l'escoleta (amb imatges d'aquesta, amb l'entrevista de la coordinadora que explica la filosofia del centre);  les dues entrevistes enllacen la teoria amb la pràctica; la música de fons seleccionada crec que és adequada per aquest tipus de documental (una música suau, tranquil·la); la decisió de posar tres canvis de bolquers (amb un infant d'1 any, de 2 anys i de 3 anys) crec que va ser una decisió molt encertada, ja que d'aquesta manera es pot observar que és possible fer un canvi de bolquer amb respecte, íntim i de confiança a les tres diferents edats.

 

Cal dir que vam tenir un petit problema tècnic amb una entrevista. En el moment de la gravació de l'entrevista amb l'educadora (que ens explicava com era el moment del canvi del bolquer i com s'ha de fer), no vam notar cap tipus de problema amb la càmera. A la mateixa escoleta, vam estar revisant les gravacions i es veien perfectament. Va ser al dia que vam quedar tot el grup per fer el buidatge dels vídeos quan ens vam adonar que la qualitat d'un vídeo no era bona. No sabem què va passar, però l'entrevista amb l'educadora s'enfosquia de tant en tant. Vam intentar solucionar-ho posant damunt el vídeo diferents filtres, però no s'aclaria. Ens vam plantejar haver d'anar una altra vegada a gravar aquesta entrevista, però el factor temps ens ho impedia. Crec que l'alternança entre entrevista i moment de canvi de bolquers va ser la millor solució ja que així, el gran problema que teníem es compensava amb la qualitat que tenien els moments del canvi de bolquers.

 

Amb aquest problema, hem après que algunes vegades la tecnologia ens pot jugar males passades, i per això, hem d'anar molt alerta; hem d'estar contínuament revisant el material gravat, per si cal prendre decisions alternatives en el propi moment de la gravació.

 

Finalment, crec que allò que ens ha anat més bé alhora de fer aquest projecte documental ha estat tenir clares les següents preguntes: què documentem, per què documenten, per a qui documentem i com documentem.

 

Una cita que personalment m'ha ajudat molt alhora de fer aquest projecte ha estat:

 

"(...) la documentació tracta certament de coses petites "ordinàries"

però que es converteixen en "extraordinàries"

perquè hi ha un jo que se n'adona (...)"

(A.L. Galardini)

 

 

 Competències treballades:

1.1. Haver d'informar-me dels principis d'Emmi Pikler per realitzar aquest projecte (llegint articles, ressenyes...) crec que ha estat un dels millors aprenentatges autònoms que he fet en aquest projecte.

1.4. Fer les dues entrevistes amb les professionals, veure en directe canvis de bolquers i la base teòrica que tenia sobre aquest moment, crec que ha estat la millor manera per arribar a conclusions elaborades sobre aquest moment, sobre aquest moment íntim i de respecte.

2.3. Des del primer moment, tot el grup teníem clar què volíem fer, per què ho volíem fer i com fer-ho. Elegir un moment tan específic i tan concret ens ha permès "especialitzar-nos" en ell i centrar-nos per complet en aquest. Crec que els espectadors han pogut captar el nostre objectiu principal: ser conscient de la importància d'aquest moment i veure com un moment ordinari es pot convertir en extraordinari.