El projecte documental que tenim en mans crec que
és un projecte molt ambiciós, molt significatiu per a nosaltres (estudiants de
grau d’educació infantil i futurs educadors) i molt formatiu tant per a
educadors com per a famílies.
La nostra idea és investigar, formar-nos i
especialitzar-nos sobre els principis educatius, el pensament i la pràctica
pedagògica d’Emmi Pikler (en relació al moment del canvi de bolquer) i gravar
un documental sobre aquest tema (estem en contacte amb el centre educatiu "Es Molins" de Sencelles per gravar-lo, ja que sabem que s'han format sobre el tema i duen a terme
una pràctica coherent amb aquest model teòric).
El moment del canvi de bolquers és un temps molt
important, “delicat”, de molt de respecte, íntim i en conjunt (entre nadó i
adult); és un moment excel·lent per crear un vincle càlid, afectiu, segur i de
confiança entre nadó i adult, i que afavorirà l’aprenentatge, l'autonomia i l’autoestima del
nen/a.
Els gestos, la mirada, els moviments, les paraules,
el diàleg que s'estableix entre l’adult i l’infant, les actituds de l’adult... serà
el nostre focus d’investigació i és el
que pretenem documentar.
Els "protagonistes" del documental seran un infant d'entre 0 i 1 any, un infant d'entre 2 i 3 anys, les seva respectives educadores i la coordinadora del centre. Som conscients que amb l'infant més petit ens podrem centrar molt més en l'actitud de l'adult davant d'ell i que amb l'infant més gran ens podrem centrar en el diàleg verbal que s'estableix i en la possibilitat que se li doni de ser autònom. Finalment, hem acordat fer una entrevista a la coordinadora del centre perquè sigui ella qui ens expliqui quina línia pedagògica es segueix al centre, quina filosofia té, com s'organitzen i quina metodologia de treball segueixen, tot per contextualitzar el treball i el centre educatiu.
La finalitat d’aquest projecte és heurística perquè volem descriure, conèixer, analitzar i reflexionar la relació íntima que s’estableix en aquest moment, el diàleg de la mirada entre nadó i adult. L'objectiu fonamental del documental és mostrar a l'espectador com es pot convertir un moment ordinari en extraordinari.
Sabem que el canvi de bolquers pot ser de moltes maneres i també sabem que la relació afectiva que s’ha d’establir entre nadó i adult és vital per un correcte desenvolupament harmònic de l’infant. Per això, defensem completament els principis d’Emmi Pikler i volem observar i analitzar una pràctica real sobre el tema, una pràctica en directe on es respectin i es duguin a terme aquests.
Els principis més destacats que guien el pensament i la pràctica educativa de Pikler (pediatra hongaresa) és creure en les capacitats dels infants de créixer i d’adquirir autònomament les postures i els moviments essencials per a la vida; respectar la iniciativa de l’infant, el seu propi interès com a font d’aprenentatge i de motivació; consolidar la seva seguretat afectiva sobre la base d’una relació personal càlida i tendra que ajudarà a l’infant a desenvolupar-se harmònicament i de forma adequada.
Els "protagonistes" del documental seran un infant d'entre 0 i 1 any, un infant d'entre 2 i 3 anys, les seva respectives educadores i la coordinadora del centre. Som conscients que amb l'infant més petit ens podrem centrar molt més en l'actitud de l'adult davant d'ell i que amb l'infant més gran ens podrem centrar en el diàleg verbal que s'estableix i en la possibilitat que se li doni de ser autònom. Finalment, hem acordat fer una entrevista a la coordinadora del centre perquè sigui ella qui ens expliqui quina línia pedagògica es segueix al centre, quina filosofia té, com s'organitzen i quina metodologia de treball segueixen, tot per contextualitzar el treball i el centre educatiu.
La finalitat d’aquest projecte és heurística perquè volem descriure, conèixer, analitzar i reflexionar la relació íntima que s’estableix en aquest moment, el diàleg de la mirada entre nadó i adult. L'objectiu fonamental del documental és mostrar a l'espectador com es pot convertir un moment ordinari en extraordinari.
Sabem que el canvi de bolquers pot ser de moltes maneres i també sabem que la relació afectiva que s’ha d’establir entre nadó i adult és vital per un correcte desenvolupament harmònic de l’infant. Per això, defensem completament els principis d’Emmi Pikler i volem observar i analitzar una pràctica real sobre el tema, una pràctica en directe on es respectin i es duguin a terme aquests.
Els principis més destacats que guien el pensament i la pràctica educativa de Pikler (pediatra hongaresa) és creure en les capacitats dels infants de créixer i d’adquirir autònomament les postures i els moviments essencials per a la vida; respectar la iniciativa de l’infant, el seu propi interès com a font d’aprenentatge i de motivació; consolidar la seva seguretat afectiva sobre la base d’una relació personal càlida i tendra que ajudarà a l’infant a desenvolupar-se harmònicament i de forma adequada.
El següent vídeo és un exemple (trobat a la xarxa) del que pretenem documentar. En el nostre
cas, les verbalitzacions en català de l’educador/a ens ajudaran a entendre encara
millor aquesta relació, aquest diàleg recíproc entre infant i adult.
Justificació de les competències treballades:
Justificació de les competències treballades:
1.2. A part d’haver cercat informació sobre el tema (marc
teòric), crec que esteim analitzant i reflexionant sobre aquesta pràctica,
sobre aquesta bona actuació professional. Esteim d’acord i defensem el
plantejament, els principis d’Emmi Pikler ja que creim que respecta totalment
a la Infància, els seus drets i les seves necessitats, i creu en les capacitat/potencialitats
del infants. Actuacions com aquestes, són les que vertaderament afirmen un
model constructivista de l’educació, un model interaccionista.
2.3. Com a projecte que estem emprenent, sabem realment
què volem fer, per què ho volem fer, com ho volem fer i quin aprenentatge
pretenem realitzar. Volem realitzar un aprenentatge significatiu, on poguem
relacionar la teoria amb la pràctica (identificant el principis educatius que
sustenten la pràctica i relacionant-la amb el marc teòric), on la poguem
analitzar i on la poguem interpretar. Els objectius que ens plantegem per
aquesta observació és heurística, descriptiva; pretenem comprendre, entendre.
Amb l’observació directe, i amb la fonamentació teòrica, pretenem formar-nos en
aquesta “activitat”/moment” tan concret i tan especial.
4.1. Molt relacionat amb les competències anteriors, i a
part d’haver identificat una bona pràctica, com a projecte que iniciem, com a
viatge que comencem, a les nostres mans tenim una bona fonamentació teòrica,
uns bons mars teòrics que justifiquen aquesta pràctica, que ens ajuden a guiar
el nostre projecte, que ens ajuden a formar-nos, a relacionar la pràctica amb
la teoria i que ens ajudaran a trobar sentit a allò que observarem i que
documentarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada