Entre tots construirem una educació de qualitat.

A un comentari anterior, vaig fer referència a l'aprenentatge entre iguals entre adults. Doncs bé; s'ha tornat a veure el valor que té aquest aprenentatge, la importància que té escoltar els companys i la importància que té compartir la bona feina amb els companys per poder créixer professionalment.

En un principi, havia pensat que l'entra d'avui em serviria per comentar (individualment) alguns projectes de millora/documentals que han dut a terme els meus companys als seus respectius centres educatius de pràctiques o a diferents centres educatius (en el cas de les persones que han fet els documentals). No obstant això, després d'haver tengut la sort d'escoltar-ne més a la sessió de dia 30 de maig, el que faré serà una espècia de conclusió/reflexió sobre tots els aprenentatges que he fet gràcies a tots ells.

He après, o millor dit, he encimentat més la idea del treball en equip (entenent aquest concepte com el conjunt de persones que treballen de forma cooperativa entorn a un mateix projecte, amb uns mateixos objectius, amb uns mateixos interessos). Per poder dur a terme un projecte de millora a una escoleta, crec que és fonamental que tot l'equip educatiu estigui animat, implicat i amb compromís en fer-lo, compartint responsabilitats i sobre tot, compartint una mateixa imatge d'Infant; a part, que també crec que és molt necessari que hi hagi un equip directiu potent, líder i constructiu. Penso que quan es té un equip potent, amb capacitat d'analitzar, reflexionar, canviar i millorar la situació, capaç de fer propostes de millora, capaç de treballar en equip, d'unir esforços, amb unes actituds positives, etc., és possible tirar endavant projectes de millora que faran que la qualitat de l'educació i el clima/ambient de l'escola augmentin, i que tant infants, mestres i famílies obtenguin els resultats i beneficis d'aquests.

Amb aquesta mateixa reflexió, hi vull relacionar l'interès que han tengut els/les mestres de l'escoleta d'Esporles en ser observades, analitzades i avaluades (referint-se als rols i models d'actuació que duen a terme). Que vulguin ser observades i analitzades per les practicants per intentar millorar la seva pràctica diària, diu molt d'aquests professionals. Crec que moltes vegades necessitem un observador "extern" perquè ens pugui ajudar a millorar el nostre dia a dia, ens pugui descriure objectivament les nostres actuacions per ser conscients d'elles i per si s'han de canviar i millorar. L'actitud que hem de tenir com a docents ha de ser una actitud oberta, transparent, d'escolta a les propostes que ens puguin fer, una actitud reflexiva, amb interès de millorar i de no tenir por ni als canvis ni a què persones estiguin observant la nostra feina.

Un altre aspecte que m'agradaria destacar, i que en molts de posts que he fet en aquest blog ja he comentat, és la necessitat d'horitzontalitzar espais i activitats. Crec que tot el que succeeix dins una escola d'educació infantil, ha d'estar ben planificat, amb una justificació, amb uns objectius, amb unes estratègies d'intervenció planificades, amb una avaluació... Amb aquesta reflexió vull destacar els projectes de millora que han dut a terme diferents grups sobre els espais exteriors (patis, horts, entrades dels centres...), les experiències i documentals que s'han fet en relació a algunes activitats de la vida quotidiana (el racó del moc, el moment del canvi del bolquer), la necessitat de treballar conjuntament família i escola (destacar tots els projectes de millora i documentals que s'han fet en relació a aquest tema: la documentació, les diferents vies i canals de comunicació...). Penso que tot el que passa dins una escoleta ha d'estar ben pensat, ben justificat, ben planificat i ben avaluat; i que no hi ha d'haver cap tipus de jerarquització.


Amb projectes de millora com aquests, fan que l'educació sigui un procés dinàmic, un procés en constant anàlisi, reflexió, canvis i millores, i que realment s'ofereixi una educació de qualitat (o que per lo menys, s'intenti arribar-hi).

I per acabar, destacar els documentals. Crec són necessaris que entrin dins les escoles d'infantil pel valor educatiu que tenen i perquè mostren realment allò que passa dins les escoles: que l'educació i la feina dels mestres siguin transparents i VALORATS! Si volem que així sigui, si volem aconseguir el respecte de totes les persones, i si volem que la nostra professió estigui més valorada, haurem de fer coses al respecte: la documentació pot ser la primera passa perquè això sigui possible.


Justificació de les competències treballades:

1.2. Considero que tot el que s'ha exposat a classe (projectes de millora i documentals) i tal com ha quedat reflectit en aquesta entrada, són processos/projectes/experiències que duen a bones actuacions professionals i fan que la qualitat de l'educació millori.

1.4. Gràcies a les aportacions que han fet els meus companys/es, crec que l'aprenentatge que he fet ha estat molt ric. Defenso l'aprenentatge entre iguals entre adults i crec que les conclusions elaborades de forma conjunta (entre companys), més tota la informació teòrica fan que la nostra formació sigui significativa i útil.

3.2. Tant amb aquesta entrada, com amb l'entrada que vaig fer analitzant les tres bones pràctiques de companys d'aula, crec que he reflexionat en quant a l'organització i funcionament dels centres d'educació infantil, dels models educatius.
 

Preguntes a plantejar-se al dia a dia dins una escola d'infantil

L'entrada d'avui és una entrada pel futur. L'objectiu d'aquesta és fer-me reflexionar durant la meva carrera professional sobre les pràctiques que estigui duent a terme.
 

A bans de tot, dir que les idees principals d'aquesta entrada estan abstretes d'un seminari que van fer les meves companyes (de l'itinerari A, que actualment estan fent les pràctiques a centres educatius) mentre nosaltres (de l'itinerari B, que tenim les pràctiques convalidades ja que les vam fer al CFGS) estàvem fent un altre seminari (relacionat amb el projecte documental que hem dut a terme).

Actualment, estic a segon curs de la carrera. Amb això vull dir, que encara em queden dos anys per formar-me com a mestre. La meva idea principal d'aquesta assignatura és que no sigui una assignatura puntual que hagi durat 4 mesos de la meva carrera, sinó que la pugui aplicar al dia a dia a la meva carrera professional, al meu dia a dia dins les aules dels centres educatius on estigui fent feina.

Els ítems/preguntes que s'esmentaran a continuació, tenen relació amb les bones pràctiques i pretenen fer-me reflexionar sobre les que jo estigui duent a terme, fer-me conscient d'elles i si es necessari, canviar-les per millorar.

- Les activitats que es duen a terme parteixen de la motivació/necessitat dels infants/famílies/mestres?

- Fomenten la implicació/participació activa dels infants/famílies/mestres?

- Fomenten l'autonomia dels infants?

- Tenen una continuïtat en el temps? O són activitats puntuals?
- Són coherents amb la línia pedagògica del centre i amb les característiques dels infants?

- Són significatives per als infants? promouen aprenentatges significatius?

- Impliquen tota la comunitat educativa? (treball en xarxa)

- Tots els infants hi poden accedir, participar i aprendre? (Inclusió?)

- Són activitats flexibles?

- Es documenten els processos?

- Quins objectius es plantegen amb les activitats?

- Quin tipus d'avaluació té i com és?

- Quins recursos s'utilitzen? Com s'utilitzen? Hi ha una optimització d'ells?

- Els infants són els responsables dels seus aprenentatges? (dret a aprendre; construcció del coneixement)
- Com s'organitzen/planifiquen els espais, temps i les relacions?


Competències treballades:

1.2. Més que mai, crec que aquesta entrada ens pot ajudar a tota persona amb capacitat d'analitzar, de reflexió i de crítica a arribar a bones actuacions professionals, a arribar a bones pràctiques.

2.4. S'han redactat tot una bateria de preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. Defenso que la carrera de mestre és una carrera que mai s'acaba, que constantment s'està aprenent i per això, he volgut fer aquesta entrada perquè m'ajudi a reflexionar i aprendre durant la meva carrera professional.

0-6: Una etapa.

La Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) va elaborar un documental establint una sèrie de criteris de qualitat que les famílies han de tenir en compte alhora de triar una escola d'educació infantil per als seus fills. Crec, que tota la societat ha d'estar conscienciada de la importància d'aquesta etapa (amb identitat pròpia) i de la necessitat de respectar als infants.

 

Com es comenta al documental, una escola de qualitat és aquella que respecte les necessitats i els drets dels infants; una escola de qualitat és aquella que no prepara per a la vida, sinó que s'hi viu; una escola de qualitat és aquella on s'hi troba benestar físic, emocional, relacional, cognitiu...; una escola de qualitat és aquella escola per compartir, per créixer, per aprendre, per expressar i per desenvolupar totes les capacitats; una escola de qualitat és aquella que NO guarda a l'infant (guarderia), que NO s'instrueixi i que NO es pre-escolaritza; una escola de qualitat és una escola on hi ha professionals qualificats amb capacitats i ganes de treballar en equip: amb la família, amb l'equip educatiu, amb xarxa...

 

Encara que el documental duri 58:39 minuts i que estigui dividit en 9 parts, val la pena mirar-lo, ja que transmet perfectament l'essència de l'educació infantil, la importància d'aquesta etapa i la importància de la nostra professió: una professió preciosa on esper aprendre dia rere dia amb els infants, amb els meus companys de feina i amb les famílies dels infants.

 

Aquest vídeo és la introducció del documental (la primera part).

 

 

 

2ª part: La importància de l'etapa

3ª part: La bona escola

4ª part: La bona escola II

5ª part: Els professionals

6ª part: Temps i espais

7ª part: Materials i Projecte Educatiu

8ª part: La participació de les famílies

9ª part: Conclusions

 

 

Competències treballades:

 

1.1. i 1.3. Cercar i accedir a diferents recursos de la xarxa (vídeos, documentals, ressenyes...) per resoldre les activitats que es plantegen a l'assignatura, crec que és una manera dinàmica per formar-me, ja que he d'anar cercant coses que m'agraden, que m'interessen i que me criden l'atenció. Gràcies a aquesta activitat, he descobert un gran documental que avui m'ha servit i que en un futur em servirà, ja que sé que el tornaré a mirar d'aquí cert temps pel gran valor educatiu que té.

 

3.2. La llargària d'aquesta entrada és més bé curta que llarga, ja que no he volgut repetir el que al vídeo es diu. Crec que queda molt clar quin model educatiu, organitzatiu i professional defensem per a una educació digne i de qualitat (i si fos possible, pública).



T'interessa?

Ets de les persones que...

- Et fa fàstic canviar un bolquer d’un nadó?
- Canvies un bolquer de forma ràpida perquè no suportes aquest moment?
- Prioritzes les “activitats educatives” més que canviar un bolquer?
- Creus que els infants (per la seva edat) no se’n donen compte d’aquest moment, de les teves actituds i de les teves accions?

Doncs et recomanem que NO miris el nostre vídeo documental sobre el canvi de bolquers, ja que nosaltres som de les persones que...

- Trobem que el moment del canvi del bolquer és un moment màgic, especial i íntim, i  que s’ha de viure amb emoció i amb alegria.
- Defensem que el canvi de bolquers s’ha de fer amb temps, sense presses.
- Pensem que totes les activitats que es fan amb els infants són igual d’educatives, no hi ha una jerarquització de propostes, d’activitats.
- Creiem que el moment del canvi del bolquer és un moment amb possibilitat de crear una relació càlida i afectiva entre nadó i adult; un moment per transmetre seguretat i confiança a l'infant per créixer; un moment per apreciar les capacitats dels infants; un moment per donar l’oportunitat de participar als nadons en aquesta activitat, per fer-lo més autònom...

Si ets com nosaltres, et convidem a veure el nostre vídeo documental i a dur una pràctica coherent amb els nostres principis.

(per raons d’autoritzacions i de drets, el vídeo documental no es penjarà a aquest blog. No obstant això, si t’interessa saber més sobre el tema, pots investigar sobre els principis d’Emmi Pikler, ja que nosaltres ens hem basat en aquesta autora per fer el documental).

 

Aprenentatge entre iguals

Els adults sempre comentem la importància que té l’aprenentatge entre iguals pels infants. Ara bé, ens apliquem nosaltres la mateixa teoria? aprenem nosaltres (adults) dels nostres companys? Estem disposats a escoltar-los i aprendre d’ells?

 

L’entrada d’avui va molt lligada a aquestes qüestions. Tenc la sort de poder fer una entrada analitzant i reflexionant les opinions i reflexions dels meus companys, estudiants de Grau en Educació Infantil. Crec que és necessari escoltar-los i aprendre d’ells, les seves reflexions i les seves opinions. Crec que les persones podem millorar i avançar quan som capaços d’escoltar els altres, de debatre diferents punts de vista, de tenir una actitud d’obertura...

 

Tres seran les bones pràctiques que analitzaré de tres companyes de carrera. Després de llegir-ne de diferents, he decidit analitzar-ne tres de diferents “temàtiques”: una, de la relació família i escola; una altra, del treball per ambients; i la darrera, del treball per projectes.

 

 

Relació família – escola:

 

Com bé ha comentat la meva companya Sonia González al seu blog (Retalls d'Infància)és de vital importància la relació entre família i escola pel correcte desenvolupament de l’infant. Moltes i diverses són les estratègies que es poden utilitzar per fer possible i efectiva aquesta relació, com per exemple les descrites per la companya: “el cançoner”,”la bossa dels massatges”, “la caixa dels sons” i “la llibreta dels hàbits i rutines”. Tots aquests recursos comparteixen uns objectius comuns: compartir un coneixement sobre l’infant, establir uns criteris educatius comuns (amb unes intervencions coherents), oferir models de relació amb els infants, donar a conèixer el que es fa a l’escola i enriquir l’escola amb les aportacions de les famílies. En definitiva, és de vital importància treballar conjuntament família i escola per una educació de qualitat del nen/a.

 

Relacionat amb aquest tema, algunes preguntes que em plantejo i que tots els centres i mestres ens hauríem de plantejar, són:

-          Hi ha espais per a les famílies a l’escola?

-          Es senten acollides les famílies?

-          Sabem els mestres com treballar i connectar amb les famílies?

-          Quins són els canals i vies de comunicació amb les famílies?

-          Quina importància li donem al treball compartit amb les famílies?

 

Ambients:

 

“Los ambientes se corresponden a unas estructuras espacio-temporales que organizan parte de la vida de la escuela y que permiten que niños de diferentes edades se reúnan allí a diario, decidiendo ellos mismos en qué ambiente estarán” (Bonàs).

 

El treball per ambients és una metodologia que organitza espais, temps i agrupaments i que permet oferir als infants escenaris de qualitat per a l’acció. He decidit comentar l’entrada de na Caty Cañellas (Això era i no era), ja que he tengut la sort de visitar el seu centre de pràctiques i d’observar els ambients d’aprenentatge que vull comentar.

 

Les característiques més destacables d’aquesta metodologia són l’aprofitament dels recursos, la unitat dels espais del centre (l’escola és pensada com un tot i els espais són de tots), els espais tenen més identitat, amb més cura estètica, més amplis i funcionals; amb possibilitat de dur-hi a terme projectes llargs i de qualitat (donant continuïtat a les experiències dels infants), cadascú gestiona el seu propi temps, dóna la possibilitat de relacionar-se amb grups heterogenis (de valorar la diversitat) i finalment, destacar el rol de l’adult: un adult que prepara, que observa, que suggereix...

 

Com bé comenta na Caty Cañellas i que crec que és el més important, és que els infants tenen llibertat per elegir (són ells qui decideixen on anar i què fer), són totalment actius i són protagonistes i constructors del seu aprenentatge.  La importància del treball dels professors en equip (reunir-se, programar els ambients, preparar-los i modificar-los...) i partir d’una mateixa imatge d’infant (potent i capaç) són els requisits d’èxit d’aquesta metodologia.

 

Una qüestió que em plantejo és com documenten tot aquest procés, tota aquesta metodologia, tots els projectes dels infants. Suposo que deu tenir un pes important i que ho deuen fer. Els beneficis de la documentació són tant pels infants, com per les famílies, com per els educadors, com per tota la societat.

 

 

Treball per projectes:

 

Com bé comenta na Laura al seu blog (Amb I d'Infant), el treball per projectes és una de les formes per fer aprenentatges significatius i perquè els infants estiguin motivats i amb interès per aprendre.

 

Al ser els propis infants qui elegeixen un tema per investigar, al partir dels seus coneixements previs i al plantejar preguntes, qüestions i curiositats del propi tema, són les característiques fonamentals que emmarquen aquest tipus de treball, aquesta metodologia.

 

Com bé comenta na Laura, un aspecte que pot “influir” en el desenvolupament dels projectes és l’edat dels infants. Tal vegada al primer cicle d’educació infantil el rol del mestre és una mica més participant que al segon, ja que tal vegada és ell/a qui suggereix el tema, qui planteja les preguntes... encara que sempre ho faci partint dels interessos i motivacions dels infants.

 

Me pareix molt bona idea el canal de comunicació que s’estableix entre família i escola en relació als projectes: via correus electrònics (suposo que també n’hi deu haver d’altres, encara que sigui oralment). La col·laboració de les famílies en aquest tipus de manera de fer és importantíssima i a part, ajuda enfortir la relació família i escola i la implicació de la família en l’educació dels infants.

 

Allò que més m’agrada d’aquesta metodologia és que es trenca amb el model tradicional del mestre, amb l’estil tradicional de l’educació. Amb el treball per projectes es creu amb l’infant, amb les seves capacitats i potencialitats, amb la seva capacitat per aprendre de forma autònoma i són els infants els vertaders protagonistes del procés d’aprenentatge. El mestre deixa de transmetre conceptes de manera directiva i passa a ser un co-protagonista del procés d’ensenyament i aprenentatge, assumint un rol de guia, d’observador, proposant, acompanyant, fent reflexionant...

 

 

Finalment, dir que m’agradaria molt treballar en un centre que tingués aquestes tres “característiques”, on aquestes tres bones pràctiques hi fossin present: relació família escola, treball per ambients i treball per projectes. Crec que la suma d’aquestes tres parts és totalment de qualitat i és totalment coherent i respectuosa amb el concepte d’infant que tenc: capaç, amb potencialitats i amb drets.


Competències treballades:

1.3. Sens dubte, amb l’entrada d’avui he pogut visitar i comentar blogs de diferents companys. L’aprenentatge entre iguals també és possible per a nosaltres adults; per això, és una de les millors maneres d’ampliar la pròpia formació.

4.2. Els tres “casos” comentats són tres bones pràctiques que cal tenir-los com a models. Amb aquets casos, podem comprovar com la teoria d’allò ideal es pot convertir en realitat.