El blog: una bona eina d'aprenentatge.

Per acabar aquest cicle, aquest procés d'aprenentatge, aquesta assignatura de reflexió i innovació educativa, m'agradaria fer una darrera entrada a aquest blog en relació a la meva valoració sobre la utilització d'un blog en el procés d'aprenentatge.

Al mòdul 1 d'aquesta assignatura, analitzàvem que el terme "reflexió" feia referència a una mirada professional que permet al docent analitzar la seva pràctica per tal d'identificar i millorar les decisions pedagògiques i didàctiques. Durant tota l'assignatura, i suposo que durant tota la meva carrera professional, aquests seran els objectius principals que tindré en ment: identificar, analitzar i millorar.

Amb la creació d'aquest blog, he pogut reflexionar sobre la meva actitud (a la presentació, al punt de partida envers les meves competències professionals); allò que faig, sent o pens (a totes les entrades d'aquest blog, he tengut l'oportunitat d'expressar lliurement allò que he fet, he sentit o he pensat); he pogut analitzar i ser conscient de les creences i les concepcions (tant meves com de terceres persones, per exemple a l'entrada de "la meva motxilla") i finalment, he pogut trobar un sentit a la pràctica al relacionar-la amb la teoria, al relacionar-la amb el coneixement teòric.

Suposo que el dia que estigui fent feina a una escola o a les pròximes pràctiques, gràcies a les experiències que tindré, podré analitzar i reflexionar tot el que passi dins de l'escola. He arribat a la conclusió que si es té ganes d'analitzar i reflexionar, el coneixement/aprenentatge que surt d'aquest procés pot ser molt superior al simple coneixement teòric. Relacionar la teoria amb la pràctica, vivenciar experiències/situacions pràctiques i tenir una actitud reflexiva és el que suposo que fa que una persona sigui dinàmica, estigui motivada amb la feina que faci i s'esforci per aprendre i millorar, per entendre/comprendre a la Infància i per intentar construir una educació de qualitat (de la que tantes vegades he reflexionat).

El darrer dia de classe, vam fer una avaluació emprant una "tècnica" per valorar el desenvolupament de l'assignatura. Havíem de dir què criticàvem, què aplaudíem i què suggeríem. Per no fer-ho de la mateixa manera, jo valoraré aquest blog de la següent manera (filosofia 3/18):

Autoavaluació:
He gaudit molt i crec que he après molt amb aquesta assignatura i amb la creació i construcció d'aquest blog. La reflexió setmanal m'ha servit per ser conscient de la importància d'aquest capacitat i m'ha incrementat les ganes de formar-me més i de fer feina dins una escola.

Desenvolupament del blog:
Quan al primer dia de classe ens van dir que havíem de fer un blog i que havíem d'anar entrant cada setmana, me vaig assustar. Trobava que era molta feina i trobava que no seria capaç de fer-ho. Setmana rere setmana, li he agafat el gustet i crec que amb motivació, ganes i esforç, l'he pogut tirar endavant, i he pogut aprendre molt d'ell i de les meves reflexions.

Què he après, què m'ha agradat?
Amb aquest blog, he après a ser una mica més reflexiu i analític; a ser conscient de moltes coses i a valorar la reflexió; he après molt dels meus companys de classe, dels seus blogs. M'ha agradat poder expressar i opinar lliurement tot allò que jo sento, faig o penso. He après a posar paraules als meus pensaments, a saber-ho expressar i a ser més conscients d'ells.

Finalment, donar les gràcies a tots els possibles lectors, que post rere post han llegit i seguit els meus comentaris, les meves reflexions. En especial, a la meva mare que ha estat la seguidora més fidel i més crítica que he tingut.

Com ja vaig comentar, el viatge (22023) Reflexió i innovació educativa ha arribat al seu fi. No obstant això, la reflexió i la innovació just acaba de començar.

Moltes gràciiies i SORT!

Valoració final de les competències

De la mateixa manera que a l'inici de l'assignatura vaig fer una entrada valorant les meves competències, el meu punt de partida envers les competències professionals, ara que ja s'ha acabat l'assignatura crec que és necessari fer la vista enrere, mirar tot aquest procés i analitzar i reflexionar el punt que em trobo ara mateix ("el meu punt d'arribada").

Com ja he comentat diverses vegades, sóc una persona bastant autònoma en la feina/aprenentatge, tenc una motivació intrínseca per aprendre, ja que m'agrada allò que aprenc i allò que faig. Com s'ha vist en les entrades d'aquest blog, m'agrada investigar i aprendre d'altres persones (aprenentatge entre iguals entre adults), m'agrada construir el meu coneixement, m'agrada enllaçar la teoria amb la pràctica per entendre allò que estic aprenent i fer que els aprenentatges siguin significatius.

Amb el temps i amb les experiències, he arribat a la conclusió que sóc una persona bastant autocrítica, conec les meves possibilitats i capacitats, les meves mancances i les meves limitacions. Per això, i amb la motivació intrínseca, intent dia a dia treballar i millorar les meves mancances, explotar les meves capacitats i construir d'una forma professional i positiva el meu coneixement. En relació a les meves mancances, continuo pensant que dues són les mancances més significatives que tenc (les descrites a l'entrada: "mancances que tenc"). Espero que amb el segon pràcticum, intenti treballar-les i que aquestes mancances es converteixin en potencialitats.

Sóc conscient que hi ha competències que no he treballat o que he treballat poc. Suposo que el motiu principal d'aquest fet és tenir convalidades les pràctiques. He pogut analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'EI, però al no tenir-ne cap actualment, en no tenir un context en concret, m'ha estat difícil fer-ho; a part que m'ha estat impossible treballar la competència 5 (reflexionar sobre el procés de millora). Suposo que si al segon pràcticum he de fer projectes de millora, sí que podré treballar aquesta darrera competència.

Per acabar, considero que la meva capacitat de reflexió ha millorat considerablement amb l'ajuda d'aquesta assignatura. La reflexió m'ha ajudat a ser conscient d'on sóc, on vull arribar, què he de fer per arribar-hi, per què ho he de fer, com ho he de fer... I ara, sóc conscient de la importància que té la reflexió dins els centres d'educació infantil. Considero que com a mestres hem de tenir molt present aquesta capacitat per trobar un sentit a la nostra professió i valorar-la.

Competències treballades:

2.1. Com vaig comentar a la meva autoavaluació inicial, considero que la reflexió pot ser el motor per motivar-se i aprendre; de la reflexió sobre allò que et manca i d'allò que posseeixes, fer feina, esforçar-se per aprendre i millorar. Aquest és el propòsit que em marco dia rere dia: esforçar-me i formar-me al màxim, per un dia arribar a ser un bon mestre. 

Autovaloració del documental

Com tot procés educatiu, la darrera passa que cal fer d'un projecte és l'avaluació d'aquest.

 

Per poder dur a terme el projecte documental del "Canvi de bolquers", vam haver de fer una recerca teòrica sobre els principis de la pediatra hongaresa Emmi Pikler, per conèixer i comprendre la importància i el valor d'aquest moment. Gràcies a la fonamentació teòrica, el nostre focus d'observació és va concretar molt, ja que ens va ajudar a saber realment què volíem observar.

 

L'execució del projecte va ser molt senzilla ja que teníem una planificació molt clara d'allò que havíem de fer, i també per les facilitats que ens van posar des del propi centre Es Molins, de Sencelles. Com anècdota, dir que de l'entrevista que vam fer amb la coordinadora vam haver de llevar-hi diferents trossos, ja que vam estar parlant d'un tema que en aquest documental no ens interessava. L'entrevista es va desviar cap als ambients de l'escoleta. En aquest cas, jo que era el presentador, me va parèixer tan interessant i la conversa amb la coordinadora era tan agradable, que em vaig desviar del tema, de l'entrevista preparada. Quan vàrem començar amb el buidatge del vídeo, ens vam adonar que hi havia minuts gravats que no s'ajustaven a allò que nosaltres teníem programat, que no s'ajustaven al nostre tema. Per això, vam haver de llevar diferents seqüències que tractaven sobre els ambients de l'escoleta.

 

Crec que el contingut i l'estructura del documental té prou coherència. La introducció del documental serveix per contextualitzar l'escoleta (amb imatges d'aquesta, amb l'entrevista de la coordinadora que explica la filosofia del centre);  les dues entrevistes enllacen la teoria amb la pràctica; la música de fons seleccionada crec que és adequada per aquest tipus de documental (una música suau, tranquil·la); la decisió de posar tres canvis de bolquers (amb un infant d'1 any, de 2 anys i de 3 anys) crec que va ser una decisió molt encertada, ja que d'aquesta manera es pot observar que és possible fer un canvi de bolquer amb respecte, íntim i de confiança a les tres diferents edats.

 

Cal dir que vam tenir un petit problema tècnic amb una entrevista. En el moment de la gravació de l'entrevista amb l'educadora (que ens explicava com era el moment del canvi del bolquer i com s'ha de fer), no vam notar cap tipus de problema amb la càmera. A la mateixa escoleta, vam estar revisant les gravacions i es veien perfectament. Va ser al dia que vam quedar tot el grup per fer el buidatge dels vídeos quan ens vam adonar que la qualitat d'un vídeo no era bona. No sabem què va passar, però l'entrevista amb l'educadora s'enfosquia de tant en tant. Vam intentar solucionar-ho posant damunt el vídeo diferents filtres, però no s'aclaria. Ens vam plantejar haver d'anar una altra vegada a gravar aquesta entrevista, però el factor temps ens ho impedia. Crec que l'alternança entre entrevista i moment de canvi de bolquers va ser la millor solució ja que així, el gran problema que teníem es compensava amb la qualitat que tenien els moments del canvi de bolquers.

 

Amb aquest problema, hem après que algunes vegades la tecnologia ens pot jugar males passades, i per això, hem d'anar molt alerta; hem d'estar contínuament revisant el material gravat, per si cal prendre decisions alternatives en el propi moment de la gravació.

 

Finalment, crec que allò que ens ha anat més bé alhora de fer aquest projecte documental ha estat tenir clares les següents preguntes: què documentem, per què documenten, per a qui documentem i com documentem.

 

Una cita que personalment m'ha ajudat molt alhora de fer aquest projecte ha estat:

 

"(...) la documentació tracta certament de coses petites "ordinàries"

però que es converteixen en "extraordinàries"

perquè hi ha un jo que se n'adona (...)"

(A.L. Galardini)

 

 

 Competències treballades:

1.1. Haver d'informar-me dels principis d'Emmi Pikler per realitzar aquest projecte (llegint articles, ressenyes...) crec que ha estat un dels millors aprenentatges autònoms que he fet en aquest projecte.

1.4. Fer les dues entrevistes amb les professionals, veure en directe canvis de bolquers i la base teòrica que tenia sobre aquest moment, crec que ha estat la millor manera per arribar a conclusions elaborades sobre aquest moment, sobre aquest moment íntim i de respecte.

2.3. Des del primer moment, tot el grup teníem clar què volíem fer, per què ho volíem fer i com fer-ho. Elegir un moment tan específic i tan concret ens ha permès "especialitzar-nos" en ell i centrar-nos per complet en aquest. Crec que els espectadors han pogut captar el nostre objectiu principal: ser conscient de la importància d'aquest moment i veure com un moment ordinari es pot convertir en extraordinari.

Entre tots construirem una educació de qualitat.

A un comentari anterior, vaig fer referència a l'aprenentatge entre iguals entre adults. Doncs bé; s'ha tornat a veure el valor que té aquest aprenentatge, la importància que té escoltar els companys i la importància que té compartir la bona feina amb els companys per poder créixer professionalment.

En un principi, havia pensat que l'entra d'avui em serviria per comentar (individualment) alguns projectes de millora/documentals que han dut a terme els meus companys als seus respectius centres educatius de pràctiques o a diferents centres educatius (en el cas de les persones que han fet els documentals). No obstant això, després d'haver tengut la sort d'escoltar-ne més a la sessió de dia 30 de maig, el que faré serà una espècia de conclusió/reflexió sobre tots els aprenentatges que he fet gràcies a tots ells.

He après, o millor dit, he encimentat més la idea del treball en equip (entenent aquest concepte com el conjunt de persones que treballen de forma cooperativa entorn a un mateix projecte, amb uns mateixos objectius, amb uns mateixos interessos). Per poder dur a terme un projecte de millora a una escoleta, crec que és fonamental que tot l'equip educatiu estigui animat, implicat i amb compromís en fer-lo, compartint responsabilitats i sobre tot, compartint una mateixa imatge d'Infant; a part, que també crec que és molt necessari que hi hagi un equip directiu potent, líder i constructiu. Penso que quan es té un equip potent, amb capacitat d'analitzar, reflexionar, canviar i millorar la situació, capaç de fer propostes de millora, capaç de treballar en equip, d'unir esforços, amb unes actituds positives, etc., és possible tirar endavant projectes de millora que faran que la qualitat de l'educació i el clima/ambient de l'escola augmentin, i que tant infants, mestres i famílies obtenguin els resultats i beneficis d'aquests.

Amb aquesta mateixa reflexió, hi vull relacionar l'interès que han tengut els/les mestres de l'escoleta d'Esporles en ser observades, analitzades i avaluades (referint-se als rols i models d'actuació que duen a terme). Que vulguin ser observades i analitzades per les practicants per intentar millorar la seva pràctica diària, diu molt d'aquests professionals. Crec que moltes vegades necessitem un observador "extern" perquè ens pugui ajudar a millorar el nostre dia a dia, ens pugui descriure objectivament les nostres actuacions per ser conscients d'elles i per si s'han de canviar i millorar. L'actitud que hem de tenir com a docents ha de ser una actitud oberta, transparent, d'escolta a les propostes que ens puguin fer, una actitud reflexiva, amb interès de millorar i de no tenir por ni als canvis ni a què persones estiguin observant la nostra feina.

Un altre aspecte que m'agradaria destacar, i que en molts de posts que he fet en aquest blog ja he comentat, és la necessitat d'horitzontalitzar espais i activitats. Crec que tot el que succeeix dins una escola d'educació infantil, ha d'estar ben planificat, amb una justificació, amb uns objectius, amb unes estratègies d'intervenció planificades, amb una avaluació... Amb aquesta reflexió vull destacar els projectes de millora que han dut a terme diferents grups sobre els espais exteriors (patis, horts, entrades dels centres...), les experiències i documentals que s'han fet en relació a algunes activitats de la vida quotidiana (el racó del moc, el moment del canvi del bolquer), la necessitat de treballar conjuntament família i escola (destacar tots els projectes de millora i documentals que s'han fet en relació a aquest tema: la documentació, les diferents vies i canals de comunicació...). Penso que tot el que passa dins una escoleta ha d'estar ben pensat, ben justificat, ben planificat i ben avaluat; i que no hi ha d'haver cap tipus de jerarquització.


Amb projectes de millora com aquests, fan que l'educació sigui un procés dinàmic, un procés en constant anàlisi, reflexió, canvis i millores, i que realment s'ofereixi una educació de qualitat (o que per lo menys, s'intenti arribar-hi).

I per acabar, destacar els documentals. Crec són necessaris que entrin dins les escoles d'infantil pel valor educatiu que tenen i perquè mostren realment allò que passa dins les escoles: que l'educació i la feina dels mestres siguin transparents i VALORATS! Si volem que així sigui, si volem aconseguir el respecte de totes les persones, i si volem que la nostra professió estigui més valorada, haurem de fer coses al respecte: la documentació pot ser la primera passa perquè això sigui possible.


Justificació de les competències treballades:

1.2. Considero que tot el que s'ha exposat a classe (projectes de millora i documentals) i tal com ha quedat reflectit en aquesta entrada, són processos/projectes/experiències que duen a bones actuacions professionals i fan que la qualitat de l'educació millori.

1.4. Gràcies a les aportacions que han fet els meus companys/es, crec que l'aprenentatge que he fet ha estat molt ric. Defenso l'aprenentatge entre iguals entre adults i crec que les conclusions elaborades de forma conjunta (entre companys), més tota la informació teòrica fan que la nostra formació sigui significativa i útil.

3.2. Tant amb aquesta entrada, com amb l'entrada que vaig fer analitzant les tres bones pràctiques de companys d'aula, crec que he reflexionat en quant a l'organització i funcionament dels centres d'educació infantil, dels models educatius.
 

Preguntes a plantejar-se al dia a dia dins una escola d'infantil

L'entrada d'avui és una entrada pel futur. L'objectiu d'aquesta és fer-me reflexionar durant la meva carrera professional sobre les pràctiques que estigui duent a terme.
 

A bans de tot, dir que les idees principals d'aquesta entrada estan abstretes d'un seminari que van fer les meves companyes (de l'itinerari A, que actualment estan fent les pràctiques a centres educatius) mentre nosaltres (de l'itinerari B, que tenim les pràctiques convalidades ja que les vam fer al CFGS) estàvem fent un altre seminari (relacionat amb el projecte documental que hem dut a terme).

Actualment, estic a segon curs de la carrera. Amb això vull dir, que encara em queden dos anys per formar-me com a mestre. La meva idea principal d'aquesta assignatura és que no sigui una assignatura puntual que hagi durat 4 mesos de la meva carrera, sinó que la pugui aplicar al dia a dia a la meva carrera professional, al meu dia a dia dins les aules dels centres educatius on estigui fent feina.

Els ítems/preguntes que s'esmentaran a continuació, tenen relació amb les bones pràctiques i pretenen fer-me reflexionar sobre les que jo estigui duent a terme, fer-me conscient d'elles i si es necessari, canviar-les per millorar.

- Les activitats que es duen a terme parteixen de la motivació/necessitat dels infants/famílies/mestres?

- Fomenten la implicació/participació activa dels infants/famílies/mestres?

- Fomenten l'autonomia dels infants?

- Tenen una continuïtat en el temps? O són activitats puntuals?
- Són coherents amb la línia pedagògica del centre i amb les característiques dels infants?

- Són significatives per als infants? promouen aprenentatges significatius?

- Impliquen tota la comunitat educativa? (treball en xarxa)

- Tots els infants hi poden accedir, participar i aprendre? (Inclusió?)

- Són activitats flexibles?

- Es documenten els processos?

- Quins objectius es plantegen amb les activitats?

- Quin tipus d'avaluació té i com és?

- Quins recursos s'utilitzen? Com s'utilitzen? Hi ha una optimització d'ells?

- Els infants són els responsables dels seus aprenentatges? (dret a aprendre; construcció del coneixement)
- Com s'organitzen/planifiquen els espais, temps i les relacions?


Competències treballades:

1.2. Més que mai, crec que aquesta entrada ens pot ajudar a tota persona amb capacitat d'analitzar, de reflexió i de crítica a arribar a bones actuacions professionals, a arribar a bones pràctiques.

2.4. S'han redactat tot una bateria de preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. Defenso que la carrera de mestre és una carrera que mai s'acaba, que constantment s'està aprenent i per això, he volgut fer aquesta entrada perquè m'ajudi a reflexionar i aprendre durant la meva carrera professional.

0-6: Una etapa.

La Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) va elaborar un documental establint una sèrie de criteris de qualitat que les famílies han de tenir en compte alhora de triar una escola d'educació infantil per als seus fills. Crec, que tota la societat ha d'estar conscienciada de la importància d'aquesta etapa (amb identitat pròpia) i de la necessitat de respectar als infants.

 

Com es comenta al documental, una escola de qualitat és aquella que respecte les necessitats i els drets dels infants; una escola de qualitat és aquella que no prepara per a la vida, sinó que s'hi viu; una escola de qualitat és aquella on s'hi troba benestar físic, emocional, relacional, cognitiu...; una escola de qualitat és aquella escola per compartir, per créixer, per aprendre, per expressar i per desenvolupar totes les capacitats; una escola de qualitat és aquella que NO guarda a l'infant (guarderia), que NO s'instrueixi i que NO es pre-escolaritza; una escola de qualitat és una escola on hi ha professionals qualificats amb capacitats i ganes de treballar en equip: amb la família, amb l'equip educatiu, amb xarxa...

 

Encara que el documental duri 58:39 minuts i que estigui dividit en 9 parts, val la pena mirar-lo, ja que transmet perfectament l'essència de l'educació infantil, la importància d'aquesta etapa i la importància de la nostra professió: una professió preciosa on esper aprendre dia rere dia amb els infants, amb els meus companys de feina i amb les famílies dels infants.

 

Aquest vídeo és la introducció del documental (la primera part).

 

 

 

2ª part: La importància de l'etapa

3ª part: La bona escola

4ª part: La bona escola II

5ª part: Els professionals

6ª part: Temps i espais

7ª part: Materials i Projecte Educatiu

8ª part: La participació de les famílies

9ª part: Conclusions

 

 

Competències treballades:

 

1.1. i 1.3. Cercar i accedir a diferents recursos de la xarxa (vídeos, documentals, ressenyes...) per resoldre les activitats que es plantegen a l'assignatura, crec que és una manera dinàmica per formar-me, ja que he d'anar cercant coses que m'agraden, que m'interessen i que me criden l'atenció. Gràcies a aquesta activitat, he descobert un gran documental que avui m'ha servit i que en un futur em servirà, ja que sé que el tornaré a mirar d'aquí cert temps pel gran valor educatiu que té.

 

3.2. La llargària d'aquesta entrada és més bé curta que llarga, ja que no he volgut repetir el que al vídeo es diu. Crec que queda molt clar quin model educatiu, organitzatiu i professional defensem per a una educació digne i de qualitat (i si fos possible, pública).



T'interessa?

Ets de les persones que...

- Et fa fàstic canviar un bolquer d’un nadó?
- Canvies un bolquer de forma ràpida perquè no suportes aquest moment?
- Prioritzes les “activitats educatives” més que canviar un bolquer?
- Creus que els infants (per la seva edat) no se’n donen compte d’aquest moment, de les teves actituds i de les teves accions?

Doncs et recomanem que NO miris el nostre vídeo documental sobre el canvi de bolquers, ja que nosaltres som de les persones que...

- Trobem que el moment del canvi del bolquer és un moment màgic, especial i íntim, i  que s’ha de viure amb emoció i amb alegria.
- Defensem que el canvi de bolquers s’ha de fer amb temps, sense presses.
- Pensem que totes les activitats que es fan amb els infants són igual d’educatives, no hi ha una jerarquització de propostes, d’activitats.
- Creiem que el moment del canvi del bolquer és un moment amb possibilitat de crear una relació càlida i afectiva entre nadó i adult; un moment per transmetre seguretat i confiança a l'infant per créixer; un moment per apreciar les capacitats dels infants; un moment per donar l’oportunitat de participar als nadons en aquesta activitat, per fer-lo més autònom...

Si ets com nosaltres, et convidem a veure el nostre vídeo documental i a dur una pràctica coherent amb els nostres principis.

(per raons d’autoritzacions i de drets, el vídeo documental no es penjarà a aquest blog. No obstant això, si t’interessa saber més sobre el tema, pots investigar sobre els principis d’Emmi Pikler, ja que nosaltres ens hem basat en aquesta autora per fer el documental).