Autovaloració del documental

Com tot procés educatiu, la darrera passa que cal fer d'un projecte és l'avaluació d'aquest.

 

Per poder dur a terme el projecte documental del "Canvi de bolquers", vam haver de fer una recerca teòrica sobre els principis de la pediatra hongaresa Emmi Pikler, per conèixer i comprendre la importància i el valor d'aquest moment. Gràcies a la fonamentació teòrica, el nostre focus d'observació és va concretar molt, ja que ens va ajudar a saber realment què volíem observar.

 

L'execució del projecte va ser molt senzilla ja que teníem una planificació molt clara d'allò que havíem de fer, i també per les facilitats que ens van posar des del propi centre Es Molins, de Sencelles. Com anècdota, dir que de l'entrevista que vam fer amb la coordinadora vam haver de llevar-hi diferents trossos, ja que vam estar parlant d'un tema que en aquest documental no ens interessava. L'entrevista es va desviar cap als ambients de l'escoleta. En aquest cas, jo que era el presentador, me va parèixer tan interessant i la conversa amb la coordinadora era tan agradable, que em vaig desviar del tema, de l'entrevista preparada. Quan vàrem començar amb el buidatge del vídeo, ens vam adonar que hi havia minuts gravats que no s'ajustaven a allò que nosaltres teníem programat, que no s'ajustaven al nostre tema. Per això, vam haver de llevar diferents seqüències que tractaven sobre els ambients de l'escoleta.

 

Crec que el contingut i l'estructura del documental té prou coherència. La introducció del documental serveix per contextualitzar l'escoleta (amb imatges d'aquesta, amb l'entrevista de la coordinadora que explica la filosofia del centre);  les dues entrevistes enllacen la teoria amb la pràctica; la música de fons seleccionada crec que és adequada per aquest tipus de documental (una música suau, tranquil·la); la decisió de posar tres canvis de bolquers (amb un infant d'1 any, de 2 anys i de 3 anys) crec que va ser una decisió molt encertada, ja que d'aquesta manera es pot observar que és possible fer un canvi de bolquer amb respecte, íntim i de confiança a les tres diferents edats.

 

Cal dir que vam tenir un petit problema tècnic amb una entrevista. En el moment de la gravació de l'entrevista amb l'educadora (que ens explicava com era el moment del canvi del bolquer i com s'ha de fer), no vam notar cap tipus de problema amb la càmera. A la mateixa escoleta, vam estar revisant les gravacions i es veien perfectament. Va ser al dia que vam quedar tot el grup per fer el buidatge dels vídeos quan ens vam adonar que la qualitat d'un vídeo no era bona. No sabem què va passar, però l'entrevista amb l'educadora s'enfosquia de tant en tant. Vam intentar solucionar-ho posant damunt el vídeo diferents filtres, però no s'aclaria. Ens vam plantejar haver d'anar una altra vegada a gravar aquesta entrevista, però el factor temps ens ho impedia. Crec que l'alternança entre entrevista i moment de canvi de bolquers va ser la millor solució ja que així, el gran problema que teníem es compensava amb la qualitat que tenien els moments del canvi de bolquers.

 

Amb aquest problema, hem après que algunes vegades la tecnologia ens pot jugar males passades, i per això, hem d'anar molt alerta; hem d'estar contínuament revisant el material gravat, per si cal prendre decisions alternatives en el propi moment de la gravació.

 

Finalment, crec que allò que ens ha anat més bé alhora de fer aquest projecte documental ha estat tenir clares les següents preguntes: què documentem, per què documenten, per a qui documentem i com documentem.

 

Una cita que personalment m'ha ajudat molt alhora de fer aquest projecte ha estat:

 

"(...) la documentació tracta certament de coses petites "ordinàries"

però que es converteixen en "extraordinàries"

perquè hi ha un jo que se n'adona (...)"

(A.L. Galardini)

 

 

 Competències treballades:

1.1. Haver d'informar-me dels principis d'Emmi Pikler per realitzar aquest projecte (llegint articles, ressenyes...) crec que ha estat un dels millors aprenentatges autònoms que he fet en aquest projecte.

1.4. Fer les dues entrevistes amb les professionals, veure en directe canvis de bolquers i la base teòrica que tenia sobre aquest moment, crec que ha estat la millor manera per arribar a conclusions elaborades sobre aquest moment, sobre aquest moment íntim i de respecte.

2.3. Des del primer moment, tot el grup teníem clar què volíem fer, per què ho volíem fer i com fer-ho. Elegir un moment tan específic i tan concret ens ha permès "especialitzar-nos" en ell i centrar-nos per complet en aquest. Crec que els espectadors han pogut captar el nostre objectiu principal: ser conscient de la importància d'aquest moment i veure com un moment ordinari es pot convertir en extraordinari.