Experiència amb capses de cartró

La transcripció que es mostra a continuació és fruit d’una observació d’un projecte realitzat aquest mateix any, amb infants de 2 a 3 anys, sobre el disseny d’escenaris (ambients de joc i activitats que afavoreixen l’autonomia i el desenvolupament dels infants) i l’ observació (com a eina fonamental que guia tot procés educatiu  i com a instrument per conèixer i comprendre l’infant i les seves accions).

Es van dissenyar 4 escenaris diferents (en 4 sessions diferents) amb el mateix material base: capses de cartró. Aquest material de recuperació és un material senzill, no estructurat (sense cap funció específica), però a la vegada suggerent, que permet als nens/es jugar-hi de diferents maneres.

Es va poder comprovar que amb un material tan senzill i amb un disseny ben planificat, els infants van realitzar diferents tipus de jocs: jocs sensoriomotors, jocs de construcció, jocs simbòlics... i que les intervencions de l’educadora van ser mínimes (potenciant així l’autonomia dels infants).

Tipus de tècnica:	REGISTRE DESCRIPTIU
Context de l’observació:	Hora i data: 10.15h del 20/11/2012. Primera experiència amb capses de cartró.   Aula: 2-3 anys.   Escenari: S’han col·locat capses obertes una dins l’altre, de manera que quan els infants han entrat dins l’aula, només n’han vista una de grossa.   Situació que s’ha observat: interacció que duu a terme el subjecte observat amb les capses de cartró.
Focus d’observació:	Els diferents tipus de joc que es donen a partir de les capses de cartró.
Subjecte observat:	C. El nen més petit de tot el grup de 2 a 3 anys.
Recull de l’observació:	En C. mira la capsa (escenari preparat) des de lluny i en silenci, deixant certa distancia entre aquesta i ell. A poc a poc i mentre que els altres nins van obrint la capsa grossa, en C. s’apropa observant què fan i com ho fan.   L’educadora s’acosta per iniciar el joc i motivar-los. Els demana si volen obrir la capsa per veure què hi ha dintre. En C. observa des de lluny i en silenci com els seus amics van traient les capses l’una dins de l’altre.   L’educadora es dirigeix a en C per motivar-lo al joc. A poc a poc, comença a jugar. Agafa una capsa petita, la mira, l’obri i la tanca. Se la posa damunt el cap imitant a una amiga. Quan se la lleva de damunt, mira com les seves amigues juguen amb les capses i com corren per l’aula.   En C agafa una capsa i en treu una que està dintre ficada; les toca i les mira. Quan les molla, s’acosta a una capsa grossa que hi ha dos amics seus dintre. Els mira i intenta també entrar. En C riu quan veu que els seus amics han tombat la capsa i ells també han tombat.   En C. posa bé la capsa i hi entra dintre. S’asseu dins aquesta. Mentre ell està assegut dintre la capsa, un amic seu l’ha tombada (a en C i la capsa). Surt de la capsa, la posa bé i torna intentar entrar-hi. Repeteix la mateixa frase que diuen els seus amics: “me toca a mi”. En C. ha tornat entrar dins la capsa grossa amb una amiga, i han tornat a tombar la capsa (i ells mateixos).   Quan veu que està sol davant la capsa grossa, s’hi tira al damunt i la doblega. S’aixeca i s’hi torna a tirar. S’aixeca i s’aproxima a una altra capsa. Hi entra i s’asseu dintre tranquil·lament.   Quan ha sortit d’aquesta capsa, s’aproxima a la capsa que jugava abans i hi torna entrar; s’hi asseu dintre, està en silenci i no se mou.  Observa què fan els altres companys. Surt de la capsa.   S’acosta a una capsa, l’agafa amb les mans, l’aixeca una mica i la molla. La torna a agafar, l’aguanta, la mira, l’aixeca i la molla. Quan cau a terra hi entra i s’hi asseu. Mentre ell està dintre, els seus amics la mouen i ell riu. En C es tomba i la capsa també. S’aixeca ràpidament, la posa bé i hi torna a entrar. Fent el mateix moviment que un balancí, aconsegueix ell tot sol tombar-se (i la capsa) i surt d’ella gatejant.   L’educadora suggereix posar les capses una dins l’altre per anar acabant i per guardar-les per una altra sessió. En C, encara que l’hagi escoltada, no els ajuda. Els altres nens van guardant les capses i en C els observa.
Primeres impressions/ interpretacions:	Penso que al ser la primera vegada que els infants jugaven amb les capses de cartró (no estaven familiaritzats amb aquest material) i que no sabien ben bé què hi havia dins la capsa grossa que se’ls havia presentat a l’inici de la sessió, poden ser els factors que han provocat que els hagi costat iniciar l’acció/joc al començament.   Moltes vegades, en C primer observa/analitza què fan els seus amics i com ho fan, per després ell repetir-ho/imitar-los (aprenentatge per observació i aprenentatge entre iguals). Per ventura, també, li falta iniciativa per començar el joc i certa seguretat (davant d’aquest material). No obstant això, una vegada que ell s’ha sentit segur, ha jugat plaentment.   El projecte principal que ha dut a terme en C. durant tota la sessió ha estat el mateix: ficar-se dins la capsa, asseure-s’hi dintre i tombar-la amb el moviment de tot el seu cos.   Possiblement i durant les futures sessions, en C. trigarà menys temps en iniciar el joc, ja que una vegada ha començat l’acció, ha jugat molt i ha hagut d’esser l’educadora qui ha hagut de finalitzar la sessió.

 

 

Escenari presentat a la 1ª sessió

 

Justificació de les competències treballades:

1.4. Amb aquest projecte, vam comprovar com n'és d'important tenir una fonamentació teòrica de qualsevol acció educativa per poder guiar-la. Ens vam centrar amb l'evolució del joc que Piaget va establir, amb les diferents etapes, i vam comprovar que els infants van passar per totes elles. Gràcies a la recerca que vam fer abans de començar, quan realitzàvem el treball de camp, sabíem argumentar el que allà passava.

 

2.6. Vam decidir realitzar aquest projecte ja que érem conscients que els infants possiblement havien jugat poc amb un material com aquest (no estructurat) i perquè  creiem que els infants eren totalment capaços de realitzar diferents tipus de joc amb aquest material, podent-se enriquir. Els escenaris que vam montar, els vam dissenyar d'una manera que els infants eren els vertaders protagonistes d'aquest projecte i que eren ells qui decidien a què jugar, amb què jugar, amb qui jugar, com jugar, fins quan jugar...

 

4.3. El registre anterior és de la primera sessió d'aquest projecte (va durar quatre sessions). A cada una d'elles, realitzàvem uns primeres hipòtesis, unes primeres preguntes per reflexionar, unes primeres interpretacions. Aquestes, ens ajudaven a planificar i organitzar les properes sessions i ens ajudaven a adequar millor les nostres intervencions.