Aprenentatge entre iguals

Els adults sempre comentem la importància que té l’aprenentatge entre iguals pels infants. Ara bé, ens apliquem nosaltres la mateixa teoria? aprenem nosaltres (adults) dels nostres companys? Estem disposats a escoltar-los i aprendre d’ells?

 

L’entrada d’avui va molt lligada a aquestes qüestions. Tenc la sort de poder fer una entrada analitzant i reflexionant les opinions i reflexions dels meus companys, estudiants de Grau en Educació Infantil. Crec que és necessari escoltar-los i aprendre d’ells, les seves reflexions i les seves opinions. Crec que les persones podem millorar i avançar quan som capaços d’escoltar els altres, de debatre diferents punts de vista, de tenir una actitud d’obertura...

 

Tres seran les bones pràctiques que analitzaré de tres companyes de carrera. Després de llegir-ne de diferents, he decidit analitzar-ne tres de diferents “temàtiques”: una, de la relació família i escola; una altra, del treball per ambients; i la darrera, del treball per projectes.

 

 

Relació família – escola:

 

Com bé ha comentat la meva companya Sonia González al seu blog (Retalls d'Infància)és de vital importància la relació entre família i escola pel correcte desenvolupament de l’infant. Moltes i diverses són les estratègies que es poden utilitzar per fer possible i efectiva aquesta relació, com per exemple les descrites per la companya: “el cançoner”,”la bossa dels massatges”, “la caixa dels sons” i “la llibreta dels hàbits i rutines”. Tots aquests recursos comparteixen uns objectius comuns: compartir un coneixement sobre l’infant, establir uns criteris educatius comuns (amb unes intervencions coherents), oferir models de relació amb els infants, donar a conèixer el que es fa a l’escola i enriquir l’escola amb les aportacions de les famílies. En definitiva, és de vital importància treballar conjuntament família i escola per una educació de qualitat del nen/a.

 

Relacionat amb aquest tema, algunes preguntes que em plantejo i que tots els centres i mestres ens hauríem de plantejar, són:

-          Hi ha espais per a les famílies a l’escola?

-          Es senten acollides les famílies?

-          Sabem els mestres com treballar i connectar amb les famílies?

-          Quins són els canals i vies de comunicació amb les famílies?

-          Quina importància li donem al treball compartit amb les famílies?

 

Ambients:

 

“Los ambientes se corresponden a unas estructuras espacio-temporales que organizan parte de la vida de la escuela y que permiten que niños de diferentes edades se reúnan allí a diario, decidiendo ellos mismos en qué ambiente estarán” (Bonàs).

 

El treball per ambients és una metodologia que organitza espais, temps i agrupaments i que permet oferir als infants escenaris de qualitat per a l’acció. He decidit comentar l’entrada de na Caty Cañellas (Això era i no era), ja que he tengut la sort de visitar el seu centre de pràctiques i d’observar els ambients d’aprenentatge que vull comentar.

 

Les característiques més destacables d’aquesta metodologia són l’aprofitament dels recursos, la unitat dels espais del centre (l’escola és pensada com un tot i els espais són de tots), els espais tenen més identitat, amb més cura estètica, més amplis i funcionals; amb possibilitat de dur-hi a terme projectes llargs i de qualitat (donant continuïtat a les experiències dels infants), cadascú gestiona el seu propi temps, dóna la possibilitat de relacionar-se amb grups heterogenis (de valorar la diversitat) i finalment, destacar el rol de l’adult: un adult que prepara, que observa, que suggereix...

 

Com bé comenta na Caty Cañellas i que crec que és el més important, és que els infants tenen llibertat per elegir (són ells qui decideixen on anar i què fer), són totalment actius i són protagonistes i constructors del seu aprenentatge.  La importància del treball dels professors en equip (reunir-se, programar els ambients, preparar-los i modificar-los...) i partir d’una mateixa imatge d’infant (potent i capaç) són els requisits d’èxit d’aquesta metodologia.

 

Una qüestió que em plantejo és com documenten tot aquest procés, tota aquesta metodologia, tots els projectes dels infants. Suposo que deu tenir un pes important i que ho deuen fer. Els beneficis de la documentació són tant pels infants, com per les famílies, com per els educadors, com per tota la societat.

 

 

Treball per projectes:

 

Com bé comenta na Laura al seu blog (Amb I d'Infant), el treball per projectes és una de les formes per fer aprenentatges significatius i perquè els infants estiguin motivats i amb interès per aprendre.

 

Al ser els propis infants qui elegeixen un tema per investigar, al partir dels seus coneixements previs i al plantejar preguntes, qüestions i curiositats del propi tema, són les característiques fonamentals que emmarquen aquest tipus de treball, aquesta metodologia.

 

Com bé comenta na Laura, un aspecte que pot “influir” en el desenvolupament dels projectes és l’edat dels infants. Tal vegada al primer cicle d’educació infantil el rol del mestre és una mica més participant que al segon, ja que tal vegada és ell/a qui suggereix el tema, qui planteja les preguntes... encara que sempre ho faci partint dels interessos i motivacions dels infants.

 

Me pareix molt bona idea el canal de comunicació que s’estableix entre família i escola en relació als projectes: via correus electrònics (suposo que també n’hi deu haver d’altres, encara que sigui oralment). La col·laboració de les famílies en aquest tipus de manera de fer és importantíssima i a part, ajuda enfortir la relació família i escola i la implicació de la família en l’educació dels infants.

 

Allò que més m’agrada d’aquesta metodologia és que es trenca amb el model tradicional del mestre, amb l’estil tradicional de l’educació. Amb el treball per projectes es creu amb l’infant, amb les seves capacitats i potencialitats, amb la seva capacitat per aprendre de forma autònoma i són els infants els vertaders protagonistes del procés d’aprenentatge. El mestre deixa de transmetre conceptes de manera directiva i passa a ser un co-protagonista del procés d’ensenyament i aprenentatge, assumint un rol de guia, d’observador, proposant, acompanyant, fent reflexionant...

 

 

Finalment, dir que m’agradaria molt treballar en un centre que tingués aquestes tres “característiques”, on aquestes tres bones pràctiques hi fossin present: relació família escola, treball per ambients i treball per projectes. Crec que la suma d’aquestes tres parts és totalment de qualitat i és totalment coherent i respectuosa amb el concepte d’infant que tenc: capaç, amb potencialitats i amb drets.


Competències treballades:

1.3. Sens dubte, amb l’entrada d’avui he pogut visitar i comentar blogs de diferents companys. L’aprenentatge entre iguals també és possible per a nosaltres adults; per això, és una de les millors maneres d’ampliar la pròpia formació.

4.2. Els tres “casos” comentats són tres bones pràctiques que cal tenir-los com a models. Amb aquets casos, podem comprovar com la teoria d’allò ideal es pot convertir en realitat.